La poesia de Miquel-Lluís Muntané -també a L'ull i el sextant- éstersa, nítida, de pensament intrínsec i to confidencial, depersonatges, descripcions i situacions inherents a la seva intimitat,que s'interrelacionen per tal d'anar construint un emplaçament ètic,un pam de terra on conviuen la vitalitat, el sentiment, l'esperança,l'exigència, la determinació, la severitat, l'alè espiritual i altresvalors i compromisos pertanyents al camp del que en podríem dir elcristianisme no dogmàtic. I tot ensems ho fa amb intel·ligència, molta cura i amb reconeixement previ del camí que ha de transcórrer, moltes vegades partint d'una situació quotidiana vista o viscuda i amb certa freqüència des d'un paisatge que recorda i enumera amb tècnica dedescripció naturalista i que detalla amb tota la fidelitat de la qualés capaç la seva memòria ajustadaa un estat anímic. Del pròleg deJordi Virallonga.