Aquest llibre estudia detalladament les obres de dos poetes moderns prototípics: T. S. Eliot i Salvador Espriu. El seu imaginari és comparable, ja que es projectava des de la seua experiència i cosmovisió personal així com des del seu profund coneixement de la tradició literària. Tots dos revelen els paral?lelismes entre els contextos històrics i culturals en els què es van crear els seus poemes i exemplifiquen el seu propòsit com a poetes a l'hora de preservar la tradició formada pels seus predecessors i a l'hora de subscriure's d'una manera significativa a ella. L'estudi de Dídac Llorens Cubedo porta al lector a través d'un viatge des de l'àrid desert o la sòrdida ciutat moderna fins a la pau imprecisa d'un jardí ideal, des de les restriccions del secular fins al tot sense traves i intemporal imaginat per Eliot i Espriu, dos gegants de la poesia.