DE MANERA SUBTIL I COLPIDORA, AQUEST ASSAIG TRACTA DELS «INFINITIUS ESSENCIALS» DE L’ÉSSER HUMÀ: VIURE, PENSAR I ESTIMAR. I CONSTITUEIX, SENS DUBTE, UNA VALUOSA APORTACIÓ FILOSÒFICA, QUE S’ARTICULA A PARTIR DEL CONCEPTE DE «REPLEC DEL SENTIR». L’ESTIL SINGULAR DE L’AUTOR VA CALANT DE MICA EN MICA, COM LA PLUJA MENUDA, TOT PROPOSANT-NOS UN ITINERARI MOLT REVELADOR, AMB TRAMS RELATIUS A LA COMMOCIÓ, EL DESIG, LA CREACIÓ, L’AMISTAT, LA REVOLUCIÓ I L’AGRAÏMENT. I ANTICIPANT- NOS, JA DE BELL COMENÇAMENT, ALLÒ QUE ÉS MÉS NUCLEAR: «AQUÍ, ALS AFORES, LA GÈNESI I LA DEGENERACIÓ, LA VIDA I LA MORT, L’HUMÀ I L’INHUMÀ—CAR NOMÉS L’HUMÀ POT SER INHUMÀ—, LA PROXIMITAT I LA INDIFERÈNCIA. AQUÍ, ALS AFORES, EL MAL ÉS MOLT PROFUND, PERÒ LA BONDAT ENCARA HO ÉS MÉS. AQUÍ, ALS AFORES, RES TÉ MÉS SENTIT QUE L’EMPARA I LA GENEROSITAT. AQUÍ, ALS AFORES, NO NOMÉS VIVIM, SINÓ QUE SOM CAPAÇOS DE VIDA»