A aquell que somia una mica, sobrevolant els t.pics claustrof.bics que ens empresonen en un cercle vici?s, el tracten d?ingenu. Digueu-li lliure. A la Roma antiga, 'ingenuus' era aquell que sempre havia mantingut la condici? de lliure, que mai no havia estat esclau. Al que somia una mica, digueu-li lliure.Acabo de pelar una de les taronges que em van regalar [...], me n?ha quedat enganxat el perfum als dits. Un pessigolleig c?tric que, conf?s amb els records d?infantesa, s?arrapa a l??nim i triga a deixar-me tornar als diaris on, com d?habitud, es parla de guerres, tensions pol?tiques i desastres sobre els quals haur? d?escriure, inevitablement, alguna cosa que no sigui completament .bvia. M?estimaria m?s callar. Ja no s? qu? dir. M?acosto els dits als llavis i aspiro l?olor de tarongina. Torno a ser el nen arrapat a les flassades d?hivern, que no vol saltar del llit per anar a l?escola.... la truita no ha de ser seca, sin? esponjosa; i aix. s?aconsegueix tamb? a foc lent. Tot el que es fa a poc a poc, deia l??via Remei, surt b?. En la lentitud, el temps fuig, per. la dol?or es queda.-----Les experi?ncies al voltant del menjar, des dels primers records amb la fam?lia fins al present, s?n reviscudes en aquest llibre amb pausa i amb una ambici? liter?ria cada dia m?s dif?cil de trobar. Com a La finestra discreta, tamb? de Libros de Vanguardia, Ocell de bosc ?s una barreja de dietari i llibre de mem.ries que beu de la tradici? de Pla, Leopardi o Goethe.Diversos g?neres s'hi barregen: del narratiu a l'afor?stic, de l'assaig literari a l'elegia. Tamb? hi treuen el cap figures de l'escena pol?tica, amb qui l'autor ha compartit taules i sobretaules. Sense oblidar la cr?tica a un temps que s?esfor?a a ser tr?gic i fr?vol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, per? encara ning? no sap on va.