Amb Puta postguerra, Josep Piera presenta les seves primeres memòries literàries: la visió ""de cine"" d'una època gris i dramàtica de la història personal i col·lectiva del nostre país, un país derrotat en una guerra; un retrat d'un jo que narra un temps i un lloc concrets -dels anys quaranta als seixanta-, però més aviat allunyat dels punts que destaquen als mapes.Els records juganers d'un xiquet, les dolces amargors adolescents, els somnis del poeta joveníssim, els desitjos, les il·lusions i els drames absurds del jove, així com els seus viatges iniciàtics -València, Barcelona, París, Mallorca-, converteixen Puta postguerra en un relat real, lúcid, líric, i rialler, a favor del record, però prou més irònic que no nostàlgic. Un viatge de la memòria a través de les icones d'un temps perdut: sussuïts de la guerra civil, estampetes i tebeos de sants, fotos familiars i de festes, pel·lícules de Hollywood, lectures atzaroses, cançons de moda..., una sèrie de personatges, de peripècies, i de fantasies, que conten una vida viscuda en un escenari de ficcions reals.Amb una prosa àgil, popular i directa, Josep Piera ofereix una memòria alliberadora de la postguerra franquista i mundial, del segle XX, la llarga postguerra dels que mai no es van voler vençuts.