Unes paraules espontànies dites a una periodista, la carta d'un desconegut, una frase sentida al vol en una cafeteria, el record d'un amic mort... fragments de realitat que empenyen Josep, el protagonista d'aquest relat, a acceptar la invitació d'un amic arqueòleg de viatjar fins a Jerusalem.Tot travessant un mar de mites i memòries, Josep inicia el seu pelegrinatge laic per les Jerusalems possibles i impossibles a la recerca d'una resposta que l'ajudi a entendre el sentit darrer del que som cadascú de nosaltres.A Jerusalem completa el periple narratiu de Josep Piera pel seu Mediterrani, fet de passats compartits, de presents fugissers i de futurs somiables. Un relat real i de ficció alhora que l'acabarà portant fins a la Zona Zero de Nova York, imatge i símbol de la Jerusalem actual. Josep Piera (Beniopa, La Safor, 1947) és poeta, assagista i narrador. La seva obra poètica està recollida a Dictats d'amor (Poesia 1971-1991), En el nom de la mar (1999) i Cants i encants (2004). Ha estudiat i traduït els poetes arabigovalencians en l'assaig El paradís de les paraules (1995). Entre la seva obra narrativa destaquen El cingle verd (1982), Estiu grec (1985), Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s'acaba tot (1993), Seduccions de Marràqueix (1996, Premi Sant Joan Caixa de Sabadell 1996), El Jardí llunyà (2000), El temps feliç (2001) i Jo sóc aquest que em diuen Ausiàs March (2001).