Els records v?nen del vent est? escrit per plantar cara a la vida. ?s una reafirmaci? i una explicaci? davant dels possibles lectors, i tamb? enfront d'una mateixa. El primer vers que apareix al llibre diu molt del que es vol expressar en aquest poemari, 'Jo s?c jo', un poc superb si voleu, per? despr?s d'estar tota una vida demanant perd? per existir, cal reivindicar-se, no us sembla? No es tracta de culpabilitzar a ning?, ni de ser massa espavilada, sin? que cadasc? puga ser considerat hum? amb dubtes, pors, inquietuds, malestars, per? tamb? amb alegries, amors, lluites, pensaments, dignitat, etc. Al poemari l'autora conta com ha estat la seua vida fins ara: una vida com la de qualsevol, singular i comuna alhora. Amb les seues particularitats ben reflectides, sempre en quedaran d'altres sense esmentar, no perqu? siguen menys importants, sin? simplement perqu? ni tots els fets ni totes les persones no caben al poemari o en el moment d'escriure'l no s'hi ha pensat. Fam?lia, amistats i pensament es reflecteixen en els poemes que el vent va enduent-se i portant com a transmissor i s?mbol de la vida del lector i de la poeta.