El quart volum correspon als segles XIX i XX, i acaba amb l'«adéu a les armes» dels catalans de principis del segle XXI. A l'estudi de les guerres a l'exterior i vingudes de l'exterior, l'autor afegeix l'anàlisi de la violència interior organitzada, vinculada a les transformacions socials. És en aquest període que es fa més evident el refús al militarisme, que F.X. Hernàndez distingeix de la bel·licositat que històricament ha caracteritzat els catalans.