Antoni Clapés (Sabadell, 1948) L'arquitectura de la llum és un camí xifrat d'accés a l'essència de les paraules i la creació poètica; un intent d'abastar la paraula poètica en tot el seu silenci, en tota la seva revelació. I la paraula, a voltes nua i isolada, a voltes immersa en petits poemes en prosa, anhela la llum i vol traspassar el silenci o, més aviat, penetrar en el propi silenci de les coses. La depuració poètica i l'experimentació amb la forma, amb un ús dels espais en blanc i els símbols gràfics de manera gairebé hipnòtica, teixeixen una xarxa de sentits que erigeixen tot un món: el camí cap a la casa de la llum, el silenci i l'ésser; just a la llinda de la paraula. Un fragment de llum encén l'enigma. I aquesta llum mostra el camí de l'escriptura. "I escrius -i t'escrius- com si tot en depengués."