Tot i que la cuina actual dels convents no és la mateixa que la qued'anys enrere, la história ens demostra que la tradició de la cuinamonástica ha existit des de l'edat mitjana fins a la meitat del segleXIX. Amb els pescadors, els monjos constitueixen l'únic col·lectiud'homes que ha practicat l'art gastronómic i, per tant, podem dir quesón els transmissors de la nostra cuina antiga: ells han posat demanifest la memória de la taula dels catalans a través dels seusreceptaris, que, del segle XVII al XVIII i primeries del XIX, són elsúnics que hi ha sobre la nostra cuina i en catalá. Les páginesd'aquest llibre ens mostren un recorregut per la história delsconvents i dels ordes del país, centrant-se sobretot en els orígens,la tradició i l'elaboració d'uns plats antics peró que alhoraconstitueixen la base de la nostra cuina moderna: de menjars senzillsi sans -incloem un model de cuina ovopiscivegetariana-, fins a platsd'un gran refinament i exquisidesa, tots ells explicats pas a pas a fi que tothom els pugui fer. Cuina monástica és, doncs, un llibre que no parla ni d'ascetisme ni de sacrificis, sinó d'una cuina festiva queés una delícia per als sentits i que és a l'abast de tothom.